Sam (Sean Penn) és un discapacitat mental-síndrome de Down, una mica d'autisme-amb la intel · ligència d'un nen de set anys que viu feliç amb la seva filla, Lucy (Dakota Fanning), ja que la seva dona l'ha abandonat. Tot el temps que li deixa lliure el seu treball en una cafeteria l'ocupa en educar-la, tasca per a la qual compta amb l'ajuda de la madura Annie (Dianne Wiest), la seva veïna i amiga, que sempre té al seu costat per donar-li molts i bons consells. La vida transcorre amb tranquil · litat però Lucy ja ha complert set anys i comença a ser més llesta que el seu pare. Les autoritats pensen que el seu pare pot frenar el seu creixement intel · lectual i decideixen que estarà millor amb uns pares adoptius que la puguin educar en un ambient tradicional. Però Sam no es rendirà i buscarà l'ajuda d'un advocat. La escollida a l'atzar serà Rita Harrison (Michelle Pfeiffer), una lletrada d'un prestigiós bufet amb honoraris inassolibles que decidirà ajudar de forma altruista. Bolcada totalment en el seu treball ha triomfat en el terreny professional però la seva vida personal va a la deriva. El seu matrimoni fa aigües i el seu fill per al qual no té temps, se sent sol. Els dos lluitaran i s'ajudaran mútuament per recuperar als que més estimen.
Presento aquesta pel · lícula ja que la considero important, no tant com a element cinematogràfic de qualitat-encara que és acceptable-sinó per ser la pel · lícula que millor reflecteix fins al moment el món «normalitzat» dels discapacitats, que treballen, es reuneixen i es diverteixen sense perdre la seva identitat. En aquest sentit la considero un salt qualitatiu a tenir en compte pels qui treballem en aquests temes.
Una altra pel·lícula que també està molt bé i parla sobre aquest tema, és la de “Yo, también”. Aquesta va sobre la vida d'en Daniel, un jove de 34 anys que, després de convertir-se amb el primer estudiant europeu amb Síndrome de Down, comença a treballar a les oficines d'una Administració. Allà coneix a Laura, una dona de la qual s'enamora.
ResponderEliminarAquest film pretén demostrar sense prejudicis que la normalitat és una aposta personal que es pot guanyar si un creu en si mateix. Ho fa de tal manera que al final de la pel·lícula l'espectador acaba veient al Daniel com a una persona “normal”, sense cap mena de discapacitat. L'única barrera que existeix entre aquests dos protagonistes és el sexe, ja que ella té sexe però no està enamorada i en canvi ell està enamorat però no té sexe.
Trobo molt interessant la forma en que ensenya els valors d'integració i igualtat, ja que ho fa d'una forma senzilla i directa.
Jo també he vist la pel•lícula de Yo soy Sam i hem sembla una manera fantàstica d’enfocar aquest fet de el que parlava la Andrea, el món normalitzat d’aquestes persones amb discapacitats. Ell protagonista no para de lluitar per la seva filla tot i que sap que tothom pensa que ell no és la persona adequada per cuidar de la nena. És una historia de superació, ami personalment m’encanta,tracta la historia amb la cruesa i la realitat que li cal, és una lliçó per a tots nosaltres, fa una tramesa de valors impressionant i almenys fa que et paris a pensar si no hauríem de comprendre o acompanyar abans de jutjar les persones.
ResponderEliminar