No poden parlar, escoltar, ni veure, però són nens i tenen un gran talent per dibuixar i ballar però les discapacitats físiques no els impedeix ballar i somriure.
La dansa i l'experessió corporal són manifestacions artístiques que permeten expressar idees i sentiments i a la vegada potencien la creativitat. En diversos estudis (Pérez y Pérez, 2000; Arús y Pérez, 2006) s'ha demostrat que els dibuixos de la figura humana en població general que asisteix a classes de dansa, reflexen els estats físics i psíquics amb la mateixa eficàcia que ho poden fer els gestos i moviments expressius del cos.
L'any 2007-2008 vaig realitzar un estudi en adolescents d'entre 12 i 16 anys en situació de risc social del barri del Raval per tal d'avaluar el coneixement de l'esquema corporal i la manifestació de les emocions (principalment l'autoestima). Els resultats obtinguts concordaven amb els estudis anteriors on es manifestava que els dibuixos de la figura humana presentaven canvis quantitatius i qualitatius després de la classe de dansa i epxressió corporal.
Actualment, estic treballant a l'associació Aspasim en un pis tutelat amb nens d'entre 3 i 6 anys amb diferents discapacitats. Vaig plantejar l'idea a la fundació i des de fa un parell de mesos estic aplicant aquest estudi a aquest tipus de població.
Una de les coses que més valoro d'aquests nens és la força, il·lusió, ganes de superar-se i, sobretot, ganes de viure cada dia com si fos l'últim.
El somriure d'un nen és el millor regal per aquesta professió
* Pérez, C; Pérez, S. (2000). El impacto de una clase de iniciación a la danza en la estructuración del esquema corporal: Proyecto D.E.C, Actas de las I Jornadas de Danza e Investigación (pp 25-27).
*Arús, E; Pérrez, S (2006). La rítimica como trabajo interdisciplinario de música y danza. Eufonía, 36, 99-112.
No hay comentarios:
Publicar un comentario