En les famílies, a més de lluitar pel desenvolupament de totes les capacitats del fill amb discapacitat, han de continuar amb la seva rutina habitual. La família no està discapacitada. (citat a Sarto Martí, Mª P; 2001. Familia y discapacidad. III Congrés d' Atenció a la diversitat en el sistema educatiu).
La família és el primer context socialitzador per excel · lència, el primer entorn natural on els membres que la formen evolucionen i es desenvolupen a nivell afectiu, físic, intel · lectual i social, segons models vivenciats i interioritzats. Les experiències que s'adquireixen en la primera infància, de qualsevol tipus, i els vincles d'aferrament que es donen en ella estaran determinades pel propi entorn familiar generador d'aquestes. És la família qui introdueix els fills en el món de les persones i dels objectes i les relacions que s'estableixen entre els seus membres seran en gran mesura model de comportament amb els altres, igual que ho serà la forma de afrontar els conflictes que es generen en el medi familiar.
La família haurà d'oferir oportunitats suficients per desenvolupar les habilitats i competències personals i socials que permetin als seus membres créixer amb seguretat i autonomia, sent capaços de relacionar-se i d'actuar satisfactòriament en l'àmbit social. D'això es desprèn també el decisiu paper que adquireixen els adults propers familiars en l'educació dels nens, encara que sense oblidar que altres institucions i mitjans intervenen igualment en l'educació de les persones.
No hay comentarios:
Publicar un comentario